Ibrahimovic, una explicació

Zlatan brahimovic s'ha convertit en el cap de turc de l'eliminació del Barça de la Champions i de que el joc no sigui el mateix que la temporada passada. En aquestes línies intentaré explicar perquè encara crec en aquest suec alt com un Sant Pau.

Per començar cal dir que la seva arribada no va ser la millor, el fet que arribés com va arribar i amb les explicacions poc creïbles que va fer Guardiola de la sortida d'Eto'o va fer que molta gent ja se li posés de cul tan sols posar-se la samarreta del Barça. A més, cal recordar que gràcies a que Mourinho el va fer jugar en aquell partit als EUA en el qual es va trencar la mà quan ja se sabia que no tornaria a jugar amb l'Inter, Zlatan es va perdre la pretemporada. Aquest fet, ja de per si greu per qualsevol jugador (exemples com el d'Iniesta ho mostren), ho és molt més per algú que arriba nou a un equip ja que és a la pretemporada quan s'han d'assimilar coses que durant la temporada són imprescindibles.
Cal dir, també que Ibra ve d'una lliga en la qual has de lesionar algú perquè sigui falta, ha d'haver-hi sang perquè t'ensenyin la groga i l'has de matar per la vermella; i arriba a una lliga on com ja va dir Henry "a cada bot de la pilota, és falta del davanter". Per no parlar de que els arbitres ja xiulen falta pràcticament abans de que la pilota sigui a l'aire quan qui la lluita és Ibrahimovic.
Els canvis de tàctica que ha fet Guardiola també l'han afectat ja que amb el 4-3-3 clàssic tenia moltíssim més espai per al seu joc i de fet és quan més decisiu va ser i millor va jugar. Amb Messi darrere seu, Zlatan veu la seva mobilitat reduïda al moviment lateral per no xocar amb Messi i ja sabiem a l'estiu que Zlatan a la banda és un jugador justet (altres jugadors com Keita també s'han vist afectats pel canvi de sistema).
Parlant del que s'esperava d'Zlatan, molta gent es pensava que faria 25 gols tan sols perquè ja els va fer la temporada anterior. Res més lluny de la realitat. La mitjana golejadora d'Zlatan és de 13,7 gols en les temporades que ha jugat com a mínim 22 partits de lliga. Actualment en duu 15 a la lliga. Guardiola fitxava un davanter centre capaç de jugar d'esquena a la porteria i capaç de fer passades de qualitat estigués on estigués del camp, a més de guanyar una opció de sortida de pilota enviant-li passades directes a ell (cosa que no s'ha fet).
Per acabar dir que mentre que l'any passat hi havia Henry, Messi, Eto'o, Bojan i Xavi van fer més de 10 gols, en aquesta tan sols Ibra, Pedro i Messi hi han arribat. Això fa que es vegi molt més que els davanters fan menys gols que l'any anterior.

Tan sols una darrera cosa, tingueu clar que l'any que ve seguirà sent titular al Barça i que les crítiques només faran que jugui pitjor que ara i que aporti menys coses a l'equip de les moltes que aporta.

L'última oportunitat

Explica Ryszard Kapuściński al seu llibre Eben que en un viatge entre Dar es-Saalam i Kampala, esgotat pel viatge, la calor i el sol es refugia en una cabana al mig del desert. Allà, mig mort s'adona que al costat del jaç on s'ha estirat per recuperar-se hi ha una cobra egípcia, una de les serps més mortíferes del món. Ell és allà, indefens davant l'animal i el seu col·lega de viatge és a fora, sense cap arma. Si la serp es desperta, poca cosa podrà fer cap dels dos per salvar la vida estant a un dia de viatge de l'hospital més proper. L'única sortida que els queda és intentar matar la serp amb un dels bidons que duen al tot-terreny.

El Barça, com Kapuscinski en aquella cabana enmig del desert, està a un pas de la mort, esportiva i metafòrica en aquest cas. Està a un pas de ser eliminat de la competició més important de clubs del món. L'Inter (i el senyor Benquerença, tot s'ha de dir) els va donar una repassada de saber jugar i , sobretot, de posar-hi ganes al Giusseppe Meazza i ara té 90 minuts per remuntar un 3-1. Des del mateix moment en el qual es va acabar el partit de dimarts passat, l'afició i l'equip es van conjurar per poder ser a la final de Madrid del 22 de maig vinent.
Per ser-hi, però, caldrà que el Camp Nou sigui l'olla a pressió que no ha estat mai i que els jugadors han de saber que s'hi juguen alguna cosa més que passar l'eliminatòria.

La defensa tindrà poca feina, però la poca feina que tingui serà molt molt complicada i hauran de treure-se-la de sobre com puguin. El mig del camp haurà de fer córrer la pilota com a l'Emirates Stadium. I la davantera haurà de ser efectiva com mai, marcant 2 gols per cada mitja ocasió.

Sento no fer cap gran estudi sobre els dos equips, no crec que calgui. Sento fer una apologia del Barça, sóc d'aquest equip. Sento ser parcial, crec sincerament que passarem.
Demà passat el Camp Nou ha de ser un infern pels jugadors de l'Inter. Com ha dit Piqué avui, "els jugadors de l'Inter han d'odiar el futbol durant 90 minuts".


Oh! per cert, Kapuściński i el seu company de viatge van aconseguir carregar-se la serp després d'una dura batalla i van sobreviure per acabar el seu viatge a la ciutat de Kampala.

Enemics íntims

Un altre cop Inter-Barça. Un altre cop Eto'o-Ibra. Un altre cop Mou-Pep. Un altre cop.
El morbo del doble enfrontament a la fase de grups es va endur el que hi hauria d'haver en aquesta semifinal explosiva entre els campions de les lligues italiana i espanyola.
Deixant de banda el canvi Eto'o - Ibra, Mourinho ha estat l'arxienemic del Barça a Europa des que s'hi va enfrontar en vuitens de final la temporada 2004/05.

No es poden comparar els dos partits del novembre amb el d'avui i la setmana passada. Els dos equips estan molt més formats.
Eto'o sembla que per fi ha entès a què juga l'Inter i l'Inter a què juga Sneijder. L'holandès s'està erigint en el creador de joc ofensiu per a una de les tripletes atacants més potents del món: Milito, Pandev, Eto'o. Però que ningú s'enganyi. Tot i jugar amb 3 davanters, l'Inter continua sent un equip rocós i eminentment defensiu. Tret dels 3 de dalt i Sneijder tothom té la defensa per davant l'atac i això vol dir 6 paios fent una guerra de guerrilles del mig del camp cap enrere. Julio Cesar està en un estat de forma espectacular, potser tan sols el supera Valdés. La defensa amb Maicon (el millor lateral dret del món), Walter Samuel, Lúcio i Zanetti i els dos migcampistes de tall defensiu, Motta i Cambiasso, ajuden al porter brasiler.
Que ningú s'esperi que l'Inter jugui com al novembre, que tothom esperi que ho faci com contra el Chelsea. Pels neroazzurri el millor panorama és defensar un resultat al Camp Nou.

El Barça presenta la incògnita de si jugarà com al Bernabéu, és a dir, sense davanter centre, o com a l'Emirates, amb davanter centre. La baixa d'Iniesta és vital, però a canvi recupera a Ibrahimovic i Abidal.
El viatge de 14 hores i el complicadíssim partit contra l'Espanyol poden fer que els blaugrana vagin amb una marxa menys del que seria normal, però mai et pots fiar d'un equip que ha estat capaç de fer una primera part d'hemeroteca als quarts de la Champions, i encara menys d'un equip que té Leo Messi com a estrella.

La batalla tàctica serà brutal, tant avui com la setmana que ve, i l'entrenador que aconsegueixi sorprendre l'altre serà el que s'endugui el premi. Jo, per si de cas, no he apostat per cap dels dos. Tots dos són dignes finalistes d'aquesta Champions.

"La lliga està prostituïda"

Amb aquestes paraules va resumir el senyor Dani Sanchez-Llibre el partit de la temporada passada a l'estadi Lluís Companys després que el Barça guanyés 1-2 amb un gol de penal de Leo Messi al minut 97.
Un penal xiulable (creieu-me, vivint amb 2 pericos, aquell penal el vaig mirar i remirar 1000 vegades i ho era), però que si no s'hagués xiulat tampoc hagués passat res.

Suposo que Sanchez-Llibre deu haver dit el mateix quan aquest matí el Comitè de Competició ha decidit no sancionar a Carlos Kameni per la vermella que va veure dimecres a Santander per fer un d'aquells penals que, de tant clars, fan riure al personal.
Els senyors del comitè han decidit treure aquesta vermella perquè no és Kameni l'origen de la falta si no que és Roncaglia (que jugui demà, sisplau!) qui empeny Munitis i l'aboca a l'inevitable col·lisió amb Kameni. El genoll de Munitis (adéu a la temporada) hi està d'acord: és la lleugera empenta de Roncaglia la que el fa lesionar, no el xoc de trens amb Kameni.
Aquest article no existiria si no fos perquè fa unes setmanes Ibrahimovic va ser expulsat a Almeria per una suposada agressió a un defensa blanc-i-vermell que les imatges van demostrar ser molt menys del que era i que el Comitè no va rearbitrar. El mateix cas que Pep Guardiola a Almeria també.

En fi, que cadascú extregui les seves pròpies conclusions. Jo ja ho he fet i de pas, amb una sola entrada, he escalfat el derbi metropolità de demà.

Paris Roubaix: la gran carrera de pavés

Este domingo se celebra uno de los acontecimientos deportivos anuales en Francia: la Paris-Roubaix. Esta prueba se celebra desde 1896 (fundada por el periódico Le Vélo) y está organizada por la todopoderosa ASO, organizadora del Tour de Francia o el Rallye Dakar y accionista de UNIPUBLIC (lo mismo que decir la Vuelta a España). Esta carrera, vecina del Tour de Flandes por la proximidad geográfica, es considerada la reina de las clásicas.

Seguir sent eterns

Pep Guardiola va dir als jugadors una magnífica frase abans de la final del Mundial de Clubs: "Si perdeu continuareu sent els millors, si guanyeu, sereu eterns". Una cosa semblant els pot dir avui quan els blaugrana estiguin a punt de saltar a la gespa del Bernabéu.
Cada vegada que un equip fa una gran temporada es diu el mateix tòpic: "el segon any és més difícil". No es pot dir que el segon any del Barça de Guardiola hagi estat més fàcil que el primer, però tampoc ha resultat especialment més complicat.
Si de cas ho ha estat per una sola cosa: el seu rival a la lliga. Un Madrid que ha sabut mantenir un gran ritme a la lliga tot i les eliminacions de la Copa i la Champions.
No és normal que un equip estigui en disposició d'aconseguir 101 punts en una temporada. Encara ho és menys que ho puguin fer 2 equips, i que el 3r estigui a 21!!! punts dels dos primers.

Avui es decidirà gran part d'aquesta lliga avorrida i monòtona pels aficionats de Barça i Madrid (Guanyar, guanyar i guanyar acaba avorrint a tothom). I el Barça hi arriba pletòric de moral després de passar per sobre l'Arsenal a l'Emirates i veure que Messi decidia convertir el Camp Nou en el seu pati d'escola particular i fes 4 gols a la tornada.
El partit d'avui és un pas més en la cascada de rècords que està aconseguint aquest equip ja que el Barça mai ha guanyat 4 vegades seguides al Madrid, ni dos anys seguits al Bernabéu.
Ara bé, no tot pot dependre de Messi i l'excepcional temporada de Valdés (serà lamentable que no vagi al mundial...).
Tot i que el lateral esquerre és un dubte, la defensa en general està fent una bona temporada i saber parar els contraatacs del Madrid serà clau. Al mig, la nova disposició de Guardiola permet que jugui pràcticament tothom dels homes clau: avui només hi ha els dubtes de Keita o Iniesta a l'esquerra i de Bussi o Touré al fals doble pivot amb Xavi.
I a dalt, Messi i qui sigui. La baixa d'Ibra és molt important, però Bojan i Pedro poden fer molt mal amb la seva velocitat a l'esquena dels rivals.

El record del 2-6 és molt fresc, però que ningú pensi que es pot repetir. Avui serà molt i molt difícil per un dels millors equips de la història en un sol any de competició. Jugar al màxim de les seves possibilitats, com a l'Emirates fins al minut 70, i evitar que Xabi Alonso faci jugar al Madrid i el mig del camp doni pilotes a Cristiano i Higuaín serà la clau per aconseguir un partit que valdrà 7 punts.

El último tren de la temporada

En una temporada en la que el fracaso del Madrid ya se ha consumado tras la escandalosa eliminación en Copa y la aún más decepcionante derrota en Champions, los madridistas tienen hoy su última oportunidad para intentar salvar parte de la temporada y, de paso, ahorrarse la humillación que supondría otro año más en 'blanco', sobre todo después del enorme desembolso que hicieron en verano -y que de poco ha servido-.
Para el Madrid es un duelo por la liga, pero también es un duelo significativo por otras muchas cosas: por las eliminaciones en Copa y Champions, por el 2-6 del año pasado, por el duelo Ronaldo-Messi, por el choque entre dos estilos.
El Madrid viene enrachado tras haber ganado todo desde que el Lyon les apeara de Europa, aunque con un juego que en muchas ocasiones ha generado dudas. Sobrevive, como viene siendo habitual desde la primera presidencia de Florentino, gracias a la inmensa calidad individual de sus atacantes, pero ya ha quedado demostrado que eso no es sufuciente en las grandes citas.
Si el Madrid no quiere ser humillado esta noche por el mejor equipo del mundo deberá tener más argumentos que Cristiano e Higuaín. La defensa será clave, y por eso Albiol, Ramos y compañía tendrán que estarmás antentos que nunca. Hay que reconocer que este año el Madrid está siendo mucho más seguro atrás, y sus principales dolores de cabeza están en el mediocampo.
Es justamente ahí donde los de Pellegrini están sufriendo más la poca inteligencia de Florentino para armar un equipo de fútbol. La llegada de Xabi Alonso le ha dado calidad y salida al Madrid, pero la falta de un apoyo que le ayude a manejar el juego hace que el Madrid sufra cuando un equipo le apreta o se encierra atrás. En los últimos patidos la entrada de Gago en el once le ha dado más libertad a Xabi para ordenar el juego del equipo, pero la ausencia de Kaká -al que todavía no hemos visto a buen nivel- y la baja forma de Granero hacen que el ataque del Madrid sea en muchas ocasiones lento y previsible.
Como ya dije tras la eliminación de la Champions, el Madrid es un equipo con dos caras, capaz de lo mejor y también de lo peor. Esta noche está en juego el último título que le queda a los blancos esta temporada y no pueden dejar pasar el tren. El Barcelona seguro que va a estar a la aultura. ¿Lo estará el Madrid?

Tothom és necessari

Pep Guardiola, entre altres coses, ha insistit que per arribar a les finals del major nombre de competicions és necessari comptar amb tothom. Aquest és un dels secrets d’aquest Barça. En un equip com aquest sovint se sol donar el protagonisme a un pocs. És cert que també en el Barça hi ha diversos jugadors que tiren del carro, però si es fa una ullada a la banqueta s’observarà que hi ha jugadors d’un nivell impressionant. Aquests jugadors que estan a la banqueta poden suplir en qualsevol moment els més destacats. L’exemple més clar; ahir mateix en el partit al Camp Nou contra l’Athletic de Bilbao.

Que TV3 no es precipiti

L'altre dia el company Martí Costa em comentava que va veure certa prepotència en alguns comentaris de la secció d'esports dels informatius de TV3. Jo no havia vist l'informatiu en qüestió, per tant no podia estar-hi d'acord ni tampoc estar-hi en contra. Fa un parell de dies, però, vaig veure un anunci que, com a seguidor del Barça, no em va fer gaire gràcia i que, poc o molt, dóna arguments al comentari de l’amic Martí.