divendres, 21 de maig del 2010
La més gran de les batalles
Cap al mes de febrer vaig dir en un dels meus atacs d'endevinador que qualsevol cosa que no fos unes semifinals amb Barça, Chelsea, Madrid i ManU seria una sorpresa. Doncs bé, arriba la final de la Champions i cap dels 4 hi és. L'inter s'ha carregat als dos primers i el Bayern de Munich al United i al Lió (botxí del Madrid).
Tots dos equips (com ja va passar al 99) arriben a aquesta cita amb l'opció de fer el triplet, i per tant amb la moral pels núvols. Aquest fet, pot passar factura als bavaresos perquè van ser ells els que el van perdre en 2 minuts fatídics ara fa 11 anys al Camp Nou.
Van Gaal ha construït un equip poderós i fiable. Això, sumat a la definitiva explosió de Robben i la feina d'Olic al davant fa que siguin perillosos per qualsevol, fins i tot per l'equip que ha eliminat als campions de les dues millors lligues del món.
El tècnic holandès és un dels pocs entrenadors capaços de fer guanyar la lliga a un equip tan desconegut com l'AZ Alkmar a base de donar confiança i minuts a la gent de la pedrera. De fet és una llàstima que a Barcelona se'l recordi per la seva segona etapa.
Pel que fa als milanesos, després de 45 anys de la darrera Copa d'Europa que van guanyar (i 38 des de la darrera final), tenen l'opció de trencar una mala ratxa en la qual han vist com els seus rivals ciutadans guanyaven 6 vegades la màxima competició europea. Mourinho ha sabut fer un equip campió a base de treball i esforç (espectacular veure Eto'o i Milito fent de laterals al Camp Nou) i jugar com un autèntic bloc de formigó armat. Tant és així que sóc incapaç de dir qui és la gran estrella dels neroazzurri ja que tant podria ser Julio Cesar, com Maicon, com Sneijder, com Eto'o, com Milito o com algun altre home.
Demà hi haurà un nou campió d'Europa i, per si fos poc, un altre equip s'unirà a l'exclusiu club dels equips que han fet el triplet, tan sols un any després de que ho fes el Barça. De la gespa del Bernabéu l'eufòria i la desesperació viatjaran cap a Milà o Munic sense que ningú hi pugui fer res.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada