¿Papá, porqué somos del Atléti?

He escollit aquest títol perquè l'única cosa que sempre funciona en aquest equip són els anuncis que fan de tant en tant. Des de la famosa frase d'aquí dalt al clatellot de l'arbre al "traïdor" que anuncia que deixa l'Atléti davant la tomba de son pare.
I és que l'Atlético és dels pocs clubs al món que és capaç de fitxar al que es considera el millor porter jove d'una lliga per acabar-lo relegant a la banqueta per un altre xaval que ha sortit de la seva pròpia banqueta i que, per postres, ha acabat essent pre-seleccionat pel Mundial (tot i que s'haurien de lesionar 2 dels 4 altres porters preseleccionats que hi ha per poder ser a Sud-Àfrica).
A part d'això, l'Atlético és un d'aquells equips que ajunta una defensa de l'estil 'flam', és a dir, amb la mateixa consistència i seguretat que el postre; amb un atac espectacular que pot destrossar qualsevol defensa del món.
A la poca contundència de Perea o Pablo s'hi contraposen la visió de joc de Reyes, la velocitat de Simao, la qualitat del Kun o el gol de Forlán. Tot plegat junt i barrejat.
Davant el Fulham, els del Manzanares es trobaran una cosa que no s'ha trobat des de vuitens: un equip sobre el paper menys poderós que ells.

L'Atlético no pot ser considerat favorit en la final de l'Europa League de dimecres per la seva capacitat d'enviar-ho tot a pastar fang quan ho tenen al palmell de la mà. O de passar dos anys a "l'infern" de segona amb un equip capacitat per acabar en zona Champions. És aquest aquest equip el que es juga dues competicions en 7 dies. I ja se sap que si s'ajunten la gana amb les ganes de menjar (a.k.a. un equip amb fama de gafe davant una oportunitat històrica), el que pot acabar passant és un desastre de consideracions bíbliques.