No ho tindrà fàcil, a l'Arsenal sempre ha fallat en els moments clau a Europa i va ser precisament el Barça qui els va guanyar l'única final que han jugat. A més, continua sense tenir un porter decent (Fabianki ja va demostrar el què a Porto i Almunia no és porter per un equip que vol fer coses importants a Europa). Vermaelen els està donant certa estabilitat al darrere, però fiar-se de la veterania de Sol Campbell per parar Messi, Pedro o Zlatan no acaba de ser el millor pla.
On realment l'Arsenal pot basar les seves esperances és en la línia dels migcampistes-mitjapuntes. Sense Van Persie, lesionat, a Cesc se li han d'afegir Arshavin (si li ve de gust) i sembla ser que Nasri. Walcott, Rosicki, Bendtner (llegir el que penso d'ell aquí), Eduardo (el millor d'aquesta llista) i Diaby seran els acompanyants. Aquest Arsenal és el més semblant a aquella Roma que jugava sense davanters, pel simple fet que no en tenia, i amb 5 mitjapuntes ofensius.
Els gunners hauran de tenir en compte que el Barça sap defensar i sap jugar al contraatac. A més, són capaços de prendre'ls la pilota, cosa que no acostuma a agradar als de l'Emirates Stadium. Que l'Arsenal no sap defensar els contraatacs ho va demostrar en el partit contra el United on els van afusellar a la mínima que van poder córrer.
Caldrà veure com respon l'equip davant d'una prova de foc com és l'últim campió d'Europa i un dels equips favorits per ser a Madrid el 22 de maig. Cesc haurà de créixer encara més i confiar en que la resta de l'equip estigui a la seva alçada per poder, per fi, considerar-se un gran d'Europa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada