Prèvia Europa League (II)

València - Werder Bremen: La millor eliminatòria sense cap dubte. Com qualsevol en la que jugui el Werder, tot s'ha de dir. La proposta quasi suicida de Thomas Schaaf garanteix gols i espectacle, sense cap preocupació per la porteria en la que es marquin. Defensa avançada, mentalitat ofensiva i una parella de centrals que lluita pel títol a la més lenta del continent són una barreja infalible. De totes maneres, amb la gran plantilla que tenen els alemanys sempre acaben arribant lluny a Europa, tot i que sempre els acaba de faltar aquell cop de geni que els acabi de portar a la glòria. Per altra banda, el València és, en opinió personal, l'equip que quan està bé juga millor a tota Europa. Un futbol ràpid, directe, ofensiu i al primer toc ras i curt que es capaç de desmuntar qualsevol defensa. El problema és la inconsistència que pateix a vegades i que impedeix en ocasions que el futbol flueixi com podria fluïr en un equip amb Villa, Mata, Silva, Joaquín i Banega. Passa el València en una eliminatòria amb molts gols.

Benfica - Marsella: El líder incontestable de la lliga portuguesa vol seguir sumant èxits i endur-se un títol europeu després de molts anys sense fer-ho. Aprofitant l'arribada d'alguns jugadors provinents de la lliga espanyola com Javi García, Pablo Aimar i Javier Saviola, que han donat una nova dimensió a un equip que funcionava bé però li faltava un punt de qualitat que decidir grans partits i un nucli de jugadors que ja hi eren com Luisao, David Luiz, Cardozo o Di María sembla que poden presentar una candidatura seriosa al títol continental. Per altra banda, un Marsella ple de bons jugadors que no va tenir sort a la Champions vol intentar fer alguna cosa i pot plantar molta cara a l'equip de Jorge Jesús. Passa Benfica guanyant bé.


Panathinaikós - Standard: Els grecs, caracteritzats des de fa ja moltes temporades per ser sempre presents a les primeres rondes dels tornejos continentals però no fer mai gaire res especial, han rebut un impuls important aquest any amb el renaixement d'un davanter que la història havia pràcticament oblidat: Djibril Cissé. El davanter francès de pentinants estrambòtics va ser clau en la victòria als setzens de final contra la potent Roma i sembla que vol tornar a fer-se un lloc a l'estrellat europeu. Si les lesions el tracten amb una mica de decència, podria aconseguir-ho. S'enfronten al joveníssim Standard, centre de la nova generació de jugadors belgues del qual ha n'ha marxat un dels principals referents: Marouane Fellaini. Però Defour, Witsel (no s'hauria d'assenyalar per la duríssima entrada que va fer fa setmanes, és un bon jugador), De Camargo i companyia encara tenen moltes coses per dir a Europa. Panathinaikós guanya una eliminatòria molt lletja.

Juventus - Fulham: Els italians, després de caure lamentablement a la Champions amb una derrota a casa 1-4, són un dels favorits per endur-se la Europa League sense cap dubte. Tot i que són un equip molt pla, lent i avorrit que només canvia de velocitat quan la pilota passa per Diego Ribas, tenen jugadors de molta qualitat i si estan encertats, són candidats clars al títol. A l'altra banda hi ha el sorprenent Fulham que, de la mà de Roy Hodgson, s'està convertint per fi en l'equip que va visionar fa ja molt de temps Mohammed Al Fayed quan va comprar el club. A la Premier estan avançant sense gaires problemes després de l'espectacular temporada passada, que els va col·locar a Europa i a la competició continental ja han eliminat al Shaktar. Un equip sòlid en defensa que no renuncia a tocar la pilota i que podria sorprendre i arribar a les rondes finals. Els falta un referent, però Hodgson ha aconseguit fer una pinya que funciona com un rellotge. Passa Fulham per goal - average.