Gourcouffs de Bordeus

A vegades hi ha jugadors que per una o altra raó, necessiten fer un pas enrere en les seves carreres per agafar impuls per arribar a dalt de tot. Solen ser jugadors joves que han arribat massa verds a algun dels grans d'Europa i que en surten per la porta del darrere però que troben un equip on hi ha l'ambient, la paciència i l'entorn que necessiten per treure totes les seves capacitats futbolístiques i convertir-se en els referents que prometien ser.

El cas més paradigmàtic és el de Yoann Gourcuff, que va sorgir amb força al Rennes francès i que prometia ser una referència mundial com a mitjapunta tècnic i elegant que era, 'le petit Zizou'. Així va arribar el Milan, on en teoria hauria de formar part de la nova generació que rellevaria al gran equip que ja anava de capa caiguda (o això semblava, Gourcuff hi va guanyar la Champions del 2006) i que gràcies a les pèssimes gestions de la directiva milanista, encara volta per la plantilla.


L'ombra de Kaka' i la falta d'oportunitats no li va permetre gaire res més que un gran debut a la Champions contra l'AEK d'Atenes. Els pocs minuts que va tenir van servir per mostrar una planta impressionant i una gran qualitat tècnica, però no va acabar de passar al següent nivell. Així va arribar la cessió al Girondins de Laurent Blanc, un altre dels tècnics joves que s'estan convertint en referents al futbol europeu que havia començat a renéixer a la lliga francesa. Curiosament, la llegenda més gran del futbol francès també havia començat la seva carrera a la riba de l'Atlàntic, el gran Zinedine Zidane. Així doncs, es va plantar a Bordeus i a la primera es va endur la lliga, només la sisena del club, amb un record absolut a la història de la lliga d'11 victòries consecutives, la Copa de la Lliga i la Supercopa de França. Curiosament, el Milan tenia l'opció de recuperar-lo per al voltant de 15 milions i no ho va fer aquest estiu. Un amic fan del Milan va respondre a la meva pregunta de per què no l'havien recuperat amb un lapidari "perquè som idiotes".

Després de la gloriosa temporada passada, arribava el repte de seguir fent camí per ser un equip gran de França i repetir uns registres similars i ho estan aconseguint. Ara mateix són líders empatats a punts amb el sorprenent Montepeller i a la Champions han passat brillantment a quarts, on s'enfrontaran en una eliminatòria inesperada a un altre representat francès, l'Olympique Lyonnais.

Evidentment, l'estrella absoluta és Gourcuff, però no es pot concebre un quartfinalista de la màxima competició europea sense un equip. El Girondins és una combinació de talent jove del país amb alguns clàssics que estan gaudint d'una gran temporada. Entre els jovenets destaquen el lateral esquerre Benôit Trémoulinas, el mitjapunta Yoan Gouffran i el gran golejador marroquí Marouane Chamakh (atenció amb aquest noi). Entre els noms clàssics hi trobem Diego Placente (aquell defensa del Bayer Leverkusen subcampió d'Europa), Alou Diarra (després de fracassar a l'OL) o l'ex d'Osasuna Jaroslav Plasil. Un equip que aposta per jugar a futbol i que tenen jugadors de molta qualitat amb poca experiència al màxim nivell europeu però sense res a perdre. Tot un perill.