Prèvia Champions

Madrid – OL:

El Madrid s'enfronta amb tots els seus fantasmes en 90 minuts. Fa 5 anys que no passa de vuitens mentre que el seu gran rival ha guanyat 2 Champions i ha arribat a una altra semifinal. Després dels gairebé 300 milions d'aquest estiu i jugant la final al seu estadi, no se sap com reaccionaria l'afició blanca a una nova eliminació contra un rival inferior. Si Cristiano i Kakà recorden que no juguen sols, Higuaín desperta per fi a Europa i el mig del camp comença a funcionar de debò i no a cops com fins ara; els blancs no haurien de tenir massa problemes per guanyar de més de dos gols.
L'Olimpique no té res a perdre i tornarà a presentar un partit físic com el del Gerland. Tornaran a confiar en que Lisandro Lopez tingui olfacte de gol i que Pjanic sigui el jugador brillant que sembla que comença a ser mentre fa oblidar Juninho. La pena de l'OL és que Delgado tindrà un lateral de debò al davant i no a Marcelo. Sense oblidar la sort que van tenir al partit d'anada i que, segurament, necessitaran per tornar a ser a quarts.




Arsenal – Porto:

Les dues errades de Fabianski van marcar el partit d'anada i, per desgràcia gunner, potser l'eliminatòria sencera. El Porto pot presentar poca cosa més que brega, ganes i força; però poden ser massa per un Arsenal que no té davanter centre des de la venda d'Adebayor i que amb la lesió de Van Persie ha vist limitat tot el seu potencial a la brillantor de Cesc i la velocitat de la colla de baixets que té al davant (Arshavin, Walcott, Nasri i Rosicky). (Sóc conscient que em deixo Bendtner, aquell ànec). Ara, amb Cesc lesionat, tot depèn del que puguin fer els 4 esmentats.
El partit serà intens i no descarto cap dels dos equips per ser a quarts de final. Per qualitat individual i col·lectiva hauria de passar l'Arsenal, però la ciclotímia dels londinencs en els partits importants fa possible que el Porto no necessiti massa res per passar.

Bayern - Fiore:

El corró de Van Gaal comença a rodar i sembla que ja ha començat a aplanar el camí en la direcció que el tècnic holandès desitja. No fan un futbol meravellós, ni ràpid, ni col·lectivament excel·lent, sinó que representa perfectament el fubol industrial alemany. Una bona fàbrica metal·lúrgica en funcionament imparable. I molta qualitat a dalt, especialment a les bandes on Ribery i Robben fan la millor parella d'Europa, sense cap dubte. Hi ha dubtes sobre si podran amb equips importants de veritat al continent (la Juve ara mateix no ho és) i si l'amic Louis ha aconseguit tapar el desastre defensiu que ha sagnat als bavaresos durant les últimes temporades. Per la seva banda la Fiore va mostrar una bona cara a l'anada i volen intentar canviar la fluixíssima imatge que estan donant a la lliga, amb problemes extraesportius de tot tipus i un futbol que no acaba de funcionar. Jo apostaria pel Bayern amb força seguretat.

Man U - Milan:

El camaleònic equip de Ferguson es tota una incògnita. Pot treure la seva versió calculador i letal o bé l'explosió de futbol ofensiu que mostra sovint. Sigui quina sigui la seva cara, ha d'atropellar el Milan sense gaire esforç. L'equip de Leonardo juga lent, molt lent i avorrit, molt avorrit. Això, contra equips de mitja taula italians serveix per anar tirant, i més si l'equip compta amb Ronaldinhos, Pirlos, Seedorfs i Patos. Però per aspirar a alguna cosa a Europa no serveix per res caminar pel camp. La veritat és que el resultat de l'anada no deixa gaire espai a les sorpreses però mai se sap, els rossoneri van guanyar al Madrid al Bernabéu en un partit estranyíssim.